Las Pinturas de la domus de Can Cruzate de Iluro (Mataró, Barcelona). Estudio técnico y decorativo / Carmen Guiral Pelegrín, Arnaud Coutelas, Lara Íñiguez Berrozpe, Vanessa Muñoz Rufo, Carmen Puerta López



En: Pyrenae. Barcelona. Vol. 54, núm. 1 (2023) , p. 133-158 : il.
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Les pintures de la domus de Can Cruzate han estat trobades en estat fragmentari, tot i que ha estat possible efectuar la restitució de la decoració a partir de certes peces conservades. Es plantegen dos objectius complementaris, d'una banda, l'estudi dels esquemes compositius i el repertori ornamental i, d'altra banda, l'estudi del morter, suport de la pintura, realitzat mitjançant l'anàlisi petrogràfica. Els esquemes compositius, tant dels sostres com de les parets són molt simples i només la zona superior del triclini presenta un sistema de relació contínua amb una successió de quadrats amb flors centrals. La cronologia proposada és de finals del segle i o inicis del segle ii dC. L'estudi petrogràfic permet comprovar que els materials dels morters són autòctons i se'n constata una acurada selecció, tenint en compte l'ús de les estances.

Nuevos datos sobre las pinturas del aula o sala de recepción del obispo del primer grupo episcopal de Barcelona, siglos V-VI / Carmen Guiral Pelegrín, Julia Beltrán de Heredia Bercero, Lídia Font Pagès
Guiral Pelegrín, Carmen


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 13 (2017) , p. 90-111 : il. (Notes i estudis) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà, anglès i francès.

A les parets de l'aula s'han documentat tres fases pictòriques. Una primera fase, anterior al segle V, de la qual només queden fragments aïllats in situ i d'altres trobats sota el paviment, que corresponent a un edifici enderrocat per a construir la nova sala de recepció. A inicis del segle V es varen pintar les parets de l'aula amb un sistema decoratiu que consisteix en una successió de panys de paret decorats amb imitacions marmòries, envoltats per bandes amb altres tipus de marbres i per motllures pintades. Al segle VI, durant una reforma, es va refer una part de la decoració, amb una composició semblant, però la seva execució es diferent, tant en la representació dels marbres com en les dimensions. Aquest esquema decoratiu, característic de l'època tardana està present a les diferents estances dels complexos episcopals dels segles IV-VI.

La Decoración pintada del "cubículo de las estaciones" de la villa romana dels Munts (Altafulla, Tarragona) / Carmen Guiral Pelegrín
Guiral Pelegrín, Carmen


En: Espacio, Tiempo y Forma : Serie I, Prehistoria y arqueología. Madrid. nueva época, núm. 3 (2010) , p. 127-144 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

La vila dels Munts és una excepcional vila de caràcter residencial situada a 12 km de Tarraco. Les dades arqueològiques testimonien l'existència d'una vila agrícola en època d'August; a inicis del s. II es produeix una important reestructuració de l'edifici amb l'edificació d'una nova vila, la vida de la qual es prolonga fins a l'últim quart del s. III, moment en el qual veu afectada per un incendi encara que persisteix, en part, fins a moments avançats de l'Antiguitat Tardana. Les pintures conservades en diferents espais de la vila es daten en els segles II i III, si bé el grup més important és el corresponent als cubiculums que s'obren al criptopòrtic nord, on se situa el cubiculum de les Estacions, així denominat pel cicle iconogràfic pintat en el sostre. Existeix un fort contrast entre la decoració del sòl, un simple morter blanc, les parets i el sostre. Les pintures parietals presenten una composició molt simple: sòcol amb imitacions de crustae de marbre i zona mitjana amb alternança de panells amples llisos i estrets decorats amb motius vegetals superposats. El sostre està compartimentat en formes en relleu, decorats amb la representació al·legòrica de les quatre Estacions i amb dues Mènades. El paviment i les pintures parietals es daten en la primera meitat del s. II i el sostre es data en època d'Antoni.